L’evolució del periodisme del segle XXI cap a una nova cerca de la veritat

L’era digital ha canviat indubtablement el periodisme, tant en la forma com en el contingut. Els nous processos de creació de notícies, així com els múltiples canals pels quals es difonen, han aportat molts avantatges però també nous reptes.

L’abandonament del periodisme unidireccional i l’aparició de noves fonts informatives ha donat lloc a un fenomen anomenat fake news. Les definicions que abasteixen aquest concepte inclouen termes com “engany intencionat”, “contingut viral” i “desinformació”. Així doncs, podríem dir que ens trobem davant de notícies falses o enganyoses, normalment difoses a través de mitjans de comunicació digitals, que tenen com a objectiu la desinformació.

L’impacte social d’aquest tipus de notícies va des de l’humor i la difusió massiva fins al condicionament de campanyes polítiques. Segons un estudi del Massachusetts Institute of Technology, les fake news s’estenen amb major rapidesa que la veritat. En concret, tenen un 70% més de probabilitats de ser reproduïdes. Això permet un gran flux de transmissió d’informació falsa o enganyosa que arriba fàcilment a la població.

Malgrat que les fake news han existit sempre en forma de rumors, conspiracions o notícies manipulades a la premsa, als Estats Units aquest fenomen ha tingut una important rellevància des de les darreres eleccions presidencials. Més enllà del ball de xifres sobre l’economia després d’Obama, un cas molt polèmic va omplir les xarxes durant la campanya electoral que enfrontava Hilary Clinton i Donald Trump. La candidata demòcrata va ser acusada de gestionar una xarxa de pedofília amagada a la pizzeria Comet Ping Pong de Washington.

• 

Aquest cas, conegut com a “Pizzagate”, va ser tenir un gran ressò mediàtic, fent que fins el 14% dels votants de Trump i el 5% dels de Clinton el consideressin verídic, segons una enquesta nacional. Aviat, però, alguns diaris seriosos i el mateix Departament de Policia Metropolitana del Districte de Columbia van desmentir els fets.

Lluitar contra les fake news s’ha convertit en una oportunitat per al periodisme a l’hora de crear noves plataformes de tipus “fact check”, és a dir, dedicades a desmentir notícies falses o enganyoses. Portals web com Politifact, pioner a nivell mundial o Newtral, a Espanya, publiquen diàriament la confirmació o negació sobre la veritat de les notícies.

Al llarg dels anys, aquestes plataformes s’han establert com una necessitat davant la rapidesa creixent en la transmissió de notícies falses. A més, la manipulació del contingut multimèdia és cada vegada més fàcil, permetent que imatges i vídeos enganyosos es difonguin i tinguin un gran impacte.

Aquest és un exemple d’una imatge real, que es va difondre com a representació de la crisi a Veneçuela quan realment es tractava d’un supermercat a Texas just abans d’un huracà:

• 

El poder de les fake news és especialment rellevant quan pot estigmatitzar certs col·lectius o fomentar l’odi cap a persones determinades. Va ser el cas, per exemple, d’una notícia de l’agost del 2018 on s’informava que un grup de manters havia agredit un turista fins a tallar-li la femoral. Mitjans com Antena 3, El Confidencial i La Vanguardia van publicar la notícia amb una clara connotació d’alerta, emfatitzant la gravetat de l’agressió. No obstant això, l’afectat va rebre l’alta poc després i per tant no havia rebut una greu pallissa. A més, la descripció de la baralla es va centrar en culpar els manters -un col·lectiu ja discriminat- sense rectificar amb contundència quan es va saber que les dues parts s’havien atacat mútuament.

Aquest tipus de discursos també són difosos sovint per partits polítics, sobretot amb imatges, en què es fan aparèixer com a víctimes de l’opositor. La confiança en els continguts que es reben d’aquest tipus de fonts és tal que el 60% dels espanyols creu que sap detectar les notícies falses, però en realitat només un 14% aconsegueix diferenciar-les, segons un estudi.

El periodisme s’enfronta ara al paper de sobreposar-se a les fake news i a la irresponsabilitat de buscar el clic fàcil, fent allò que sempre ha fet: informar.