Els límits deontològics d’informar, qüestionats en el cas Julen

Relatar els successos i fer-los arribar a la població és essencialment allò que hauria de fer el periodisme. El seguiment de l’actualitat, així com una explicació acurada de la seva complexitat, engloben les diverses tasques d’aquesta professió. No obstant això, hi ha casos que poden posar en dubte els límits del periodisme i la seva ètica, com el famós cas d’en Julen.

El 13 de gener del 2019, un nen de dos anys va caure dins un pou a la localitat espanyola de Totalán, a Màlaga. Poc després, els mitjans de comunicació van començar a compartir la notícia davant la incertesa de si el nen podria ser rescatat amb vida.

Aquestes van ser algunes de les portades més importants publicades dos dies després de l’accident:

Si bé aquests tres diaris presentaven la notícia en un format informatiu i formal, destaca especialment la fotografia de La Vanguardia, molt explícita, que mostra en grans dimensions el pou on havia caigut el menor.

Un seguiment exhaustiu

Durant els tretze dies d’incertesa, es va fer un seguiment exhaustiu del rescat del menor. Programes de televisió com Ana Rosa i Espejo Público van dedicar moltes hores al cas i, fins i tot, van emetre programes especials amb hashtags sobre la víctima.

L’actualitat va prendre forma d’ “infoteinment” i un episodi tràgic va esdevenir una sèrie mediàtica en què cada dia s’emetia un episodi. Els diversos mitjans de comunicació -tant espanyols com internacionals- van competir sobre el terreny per aconseguir les millors recreacions, imatges i declaracions. La veu dels experts no era l’única buscada, sinó que fins i tot es van a entrevistar els familiars del menor, que no podien aguantar les llàgrimes en ple directe.

A cadenes com Telecinco, La Sexta i Antena 3, aquest fet va repercutir en les audiències que, segons El Periódico, van arribar a batre rècords.

El Consell Audiovisual d’Andalusia va estudiar el cas davant la polèmica espectacularització de l’incident. En un informe publicat el febrer del mateix any, es constatava que entre el 13 i el 27 de gener TVE1, Canal Sur, Cuatro, La Sexta, Antena3 i Telecinco van dedicar 228 hores al rescat del nen Julen, la qual cosa suposa el 14% del total de totes les seves emissions en dues setmanes. A més, la mateixa organització va assegurar que els canals que més temps van dedicar a l’assumpte van incórrer en majors faltes de rigor i sensacionalisme.

Seguiment fins al final

El 27 de gener, el cos d’en Julen es va extreure del pou sense vida. El procés es va retransmetre en directe per algunes cadenes de televisió, ràdio i xarxes socials. Es van publicar portades molt íntimes, com aquesta de l’ABC, amb la imatge dels seus pares com a protagonistes:

Encara ara, la difusió d’informació sobre el menor no s’ha aturat, i tal com va passar amb el cas del Gabriel o la Diana Quer, aquest episodi tràgic ha esdevingut un show mediàtic que sembla no tenir fi.